Ja disposeu a la Biblioteca de dos títols ben atractius per començar aquest any amb un bon tast de lectures

24 Contes d’Anton Txékhov, que ha publicat la col·lecció d’El Club dels Novel·listes.

Tothom té dret a l’existència en aquests 24 contes: els pastors de l’estepa, els mariners a alta mar, els pedants, la canalla que rep, les noies que pressenten la felicitat, els amants que comencen o acaben, el metge i la seva passió de salvar… I la llum, i l’hivern, i un dia que passa, i la vida sencera que ja ha passat.

N’han dit:

“És molt difícil parlar amb l’entusiasme que es mereix aquesta edició de 24 contes de Txékhov. La tria, la traducció d’Arnau Barios i l’edició de Club Editor són impecables. No hi ha ara mateix a les llibreries un volum que contingui tantes obres mestres. Els 24 contes poden llegir-se l’un darrere l’altre com una novel·la que explica l’expansió d’una intel·ligència literària, o com Txèkhov va anar convertint-se en el millor contista de la història.” Toni Sala a Núvol — Txèkhov, mestre de mestres

“Ningú com ell ha posat al descobert amb tanta tendresa la cara ridícula dels més nobles afanys, tota aquesta col·lecció de personatges bellugadissos, rosegats per aspiracions petites que la necessitat engrandeix i que et fan seguir-los aguantant la respiració fins al final, on de sobte prenen una densitat que el dibuix a penes esbossava en una última ratlla agònica que t’arrenca un gemec o una ganyota de resignació.” Eva Vàzquez a El Punt Avui — Tardes felices amb Txékhov

“Anton P. Txékhov, considerat un dels mestres del relat modern, és un escriptor amb psicologia. Arnau Barios n’ha seleccionat vint-i-quatre contes, de mida diversa, i en firma una traducció que sona, a l’oïda catalana, com música celestial. Jo —que, per desgràcia, no en sé un borrall, de rus— llegeixo això i em trobo com a casa”. Jordi Llavina a l’Ara —  L’empremta fonda de Txékhov, un geni del conte

“Recull contes que van des de 1886 fins a 1902, comprèn 15 anys de la trajectòria. Això permet veure l’evolució de la seva escriptura, i també l’evolució moral i espiritual. Tot l’espectre de l’ànima humana: amor, mort, amistat, venjança, guerra, malaltia, fe… I banyat d’un humor negre que no és un humor evident sinó que està més aviat al final, quan ja has llegit el conte (…) És l’edició més completa de Txékhov en català ara mateix.” Lluís Ruiz a Els Experts

Cuentas pendientes de Vivian Gornick, publicat per l’editorial Sexto Piso.

Cuenta Vivian Gornick que un día comenzó a releer Howards End y con gran asombro descubrió que su interpretación de la novela, años después de su primera lectura, era ahora radicalmente distinta. Consciente de que no hay nada como regresar a un lugar que no ha cambiado para descubrir en qué ha cambiado uno mismo, decidió retomar aquellos libros cruciales que la convirtieron en la mujer que es, y releerlos, con el propósito de redescubrirse a sí misma. El resultado es Cuentas pendientes, en el que Vivian Gornick combina sus dos géneros literarios favoritos, la crítica literaria y las memorias, entrelazando las enseñanzas de las lecturas que marcaron su vida con el relato de sus propias experiencias vitales.

En nueve paradas, la autora de Apegos feroces relata cómo a lo largo del tiempo fue identificándose con distintos personajes de la novela Hijos y amantes de D. H. Lawrence, analiza el concepto de feminidad en las novelas de Colette, se cuestiona la veracidad de la memoria en El amante de Marguerite Duras, y explica por qué siempre que lee a Natalia Ginzburg ama un poco más la vida.

Cuentas pendientes es la celebración de la pasión de Vivian Gornick por la literatura, un homenaje a la lectura como forma de conocerse a uno mismo, una y otra vez, y sentir «el poder de la Vida con mayúsculas». Pero, ante todo, es la oportunidad de reencontrarnos con la Gornick de siempre, con esa voz que tanto amamos y admiramos: perspicaz, sabia y valiente, que sabe mirarse a sí misma sin artificios.

 «Como siempre en sus libros, Gornick revela tanto sobre sí misma como sobre los autores cuyas obras comenta. Para fortuna de sus lectores, la literatura tiene pocos paladines tan apasionados, inteligentes e implacables como Gornick».