La Biblioteca de l’IES Manacor amplia el seu fons bibliogràfic, per així posar a disposició de tot el professorat i l’alumnat que ho necessiti o desitgi, les següents obres:
D’Homer, dues obres cabdals: els poemes L’Odissea i La Ilíada. Publicades per la col·lecció de Clàssics de Grècia i Roma de l’editorial La Magrana i traduïdes pel catedràtic de Grec i professor de secundària, Joan Alberich.
S’ha optat per dues versions escrites en prosa que poden facilitar l’enteniment i l’apropament d’aquestes dues grans obres èpiques, aparegudes al segle VIII aC, per part del nostre alumnat.
Del gran escriptor i novel·lista canari de la darrera part del segle XIX (Benito Pérez Galdós), s’han adquirit dues obres que no estaven a disposició dels destinataris de la nostra biblioteca:
Doña Perfecta, una obra de la primera època de la trajectòra literària de Pérez Galdós. Forma part del grup de novel·les anomenades “novel·les de tesi”, en què hi ha un enfrontament ideològic manifest. Amb aquestes novel·les es vol demostrar com la intolerància i la intransigència destrueixen l’ésser humà. I l’obra en qüestió n’és un palmari exemple.
Per altra banda, també s’ha adquirit Fortunata y Jacinta, una de les millors obres de la literatura castellana. Publicada anys més tard, forma part del cicle anomenat “novel·les espanyoles contemporànies”. És la novel·la més ambiciosa de l’autor i la més extensa de totes. L’argument gira al voltant d’un triangle amorós, en un rerefons històric i social que comprèn els anys 1873-1876. I d’una manera magistral, Galdós ens mostra un ampli ventall de la societat madrilenya d’aquell temps, amb els seus ambients i tipus, amb un gran nombre de personatges inoblidables, costums, diàlegs magistrals, ús del monòleg interior, etc. En definitiva, una obra d’obligada lectura.
I de l’altre escriptor que es diu que es troba a la mateixa alçada que Pérez Galdós, Leopoldo Alas “Clarín”, s’ha comprat un recull de contes, Pipá, un dels relats més populars i celebrats de l’autor asturià. L’obra recull vuit contes publicats per l’autor el 1886.
De l’escriptora gallega considerada com a naturalista per a molts de crítics literaris i estudiosos: Emilia Pardo Bazán, s’ha optat per incorporar la novel·la La madre naturaleza, continuació o segona part de Los pazos de Ulloa (de la qual sí que disposam d’uns quants exemplars a la nostra biblioteca). Aquesta segona part va ser considerada encara més naturalista que la primera, tot i haver-hi diverses diferències respecte les prescripcions de Émile Zola, l’autor pioner del Naturalisme francès.
I de l’escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez, un dels escriptors més universals, però bastant oblidat avui en dia, s’ha triat Cañas y barro, en què a través d’una saga familiar, el lector s’endinsa en un ambient rural, on es mesclen l’odi i les passions més descarnades en les diverses relacions humanes que tenen lloc en un medi natural impregnat d’una manifesta irracionalitat. En definitiva, una obra en què la lluita per la vida es torna tragèdia.
La Comissió de la biblioteca us anima a que us apropeu a aquestes lectures.
