Rondaulla L’ODISSEA MALLORQUINA de n’Aida Grimalt

Hi havia una vegada un soldat anomenat Toni. Aquest soldat havia viscut durant els darrers sis mesos a una guerra. Per sort el poble que representa (Escorca) havia guanyat, no molt fàcilment. La guerra s’havia donat lloc a Sóller.

Així que en Toni que era l’únic soldat de Manacor, va emprendre un viatge a peu sense mapa per poder arribar de Sóller a Manacor.

El primer dia va arribar fins a Valldemossa i es va adormir a un banc de per la ciutat. Per la nit se li va fer difícil poder dormir amb els llums de nadal i renous estranys. Al següent dia amb no moltes ganes de caminar després de la guerra va decidir que volia trobar un allotjament i menjar per poder descansar com toca.

Aquell dia va anar a set hotels per demanar si li deixarian poder dormir sense cap moneda. Tots li varen dir que no. A les 18h ja començava a fer fosca i ja havia anat a fer voltes per tot a la ciutat així que va decidir anar a una granja, i així va fer, per sort va trobar una granja a prop i suplicant a la porta li varen deixar entrar. Es va adormir enseguida.

El dia següent va sentir un renou estrany a prop seu, tot d’una va obrir els ulls i el que es va trobar una cosa que li va venir de nou.

Era un porc petit i gruixat, va cridar el que no va estar escrit i l’home que vivia alla se va asustar. L’home li va donar berenar i roba neta, després una flauta.

Li va dir que amb aquella flauta arribaria més ràpid es seu destí. No se’n va adonar conte fins que la va fer sonar que una àguila gran i ferotge va arribar a devora en Toni encantat va pujar i junts van anar volant fins a Muro.

Quan van aterrizar a Muro, l’àguila i en Toni tots dos junts es van adormir.

El quart dia del seu viatge, en Toni i l’àguila varen berenar de taronges de un taronger que es varen trobar per on havien aterrizar la nit passada. Per que ses taronges cures es costipats. Llavors varen anar fins a Llucmajor. I de Llucmajor varen anar a Inca. Esclar no tenen mapa i des de la vista que tenien amb l’àguila no ho veuen. A Inca varen comprar quelitas per sopar i es van adormir. Al següent dia varen anar fins a Palma i a Palma varen anar a devall un pont a reflexionar, ja feien molts de dies que havien començat aquest viatge i no veien resultats, necessitaven un mapa!!!!

De cop es va obrir una porta misteriosa i en Toni sense pensar-ho va passar. Va caminar uns deu metros deixant enrere a l’àguila. Va arribar a una sala que no s’hi veia molt. De sobte es va alçar un llum molt brillant, era molt càlid.

De sobte un home baix i gruixut amb barba blanca va comparèixer.

-Tu… tu… qui ets??!!- va demanar l’home.
-I tu?- ve respondre en Toni sense por.
-Jo som en Llorenç, el guardia d’aquesta sala tan especial-va dir.
-A! jo som en Toni de Manacor-.

Després d’aquell moment tan normal, els dos es varen mirar de dalt a baix.

-Tu no ets molt alt?- va demanar en Llorenç.
-No ets tu que ets molt baix- va respondre en Toni.
-A, i tu com sabies se contrasenya per entrar a aquesta sala??-.
-Jo domes he dit que necessitava un mapa- va contestar-.
-Pues estas el lloc indicat, jo tenc tot els mapes que et facin falta- va dir en Llorenç.
-Gràcies a déu!!- va dir.
-No, no gracis a jo.-va respondre.
-M’en deixaries un de Mallorca??- va dir en Toni amb il·lusió.
-És clar que si, és per tu -va dir.
-Moltíssimes gràcies!!!-.

En Toni va agafar agafar el mapa de seguida i va partit juntament amb l’àguila a Manacor.

Ràpidament van arribar i en Toni estava orgullós de veure el campanar de Manacor.

I… qui no ho creu, que ho vaja a cercar.